La creació de Fr. J. HAYDN

Venda d’entrades a:

https://www.giglon.com/todos?idEvent=la-creacio-de-j-haydn

Joseph Franz Haydn: Die Schöpfung (La Creació), Hob. XX1/2

Text anglès de Lidley sobre El paradís perdut de Milton, traduït a l’alemany per Gottfried van Swieten.

Traducció al català de Feliu Formosa

1. Introducció (La representació del caos)

Recitatiu i cor

RAFAEEn el principi Déu creà cel i terra,

En el principi Déu creà cel i terra,

i la terra era buida i sense forma,

i la tenebra s’estenia sobre la capa de l’abisme.

COR

I l’esperit de Déu planava damunt la superfície

de les aigües; i Déu digué:

Faci’s la llum!

I la llum fou.

2. Recitatiu:

URIEL

I Déu va veure que la llum era bona,

i Déu va separar la llum de la tenebra.

3. Ària i cor

URIEL

Llavors davant la resplendor sagrada s’esvaniren

les ombres sinistres de la negra foscor:

va néixer el primer dia.

El caos es fa enrere i l’ordre es va formant.

Atònita, l’horda d’esperits infernals

es precipita a les fondàries de l’abisme

cap a la nit eterna.

COR

Desesperació, ira i terror

n’acompanyen la caiguda,

i un món nou

brolla del verb de Déu.

4. Recitatiu

RAFAEL

I Déu va fer el firmament

i va partir les aigües que eren sota el firmament

de les aigües que eren sobre el firmament;

i fou així.

Llavors es desfermaren amb fúria grans tempestes;

com pols que el vent empeny, passaven els

núvols,

fendien l’aire llamps de foc

i terribles els trons retrunyien arreu.

Al seu mandat va sorgir de les ones

la pluja vivificant,

la calamarsa devastadora,

la neu lleugera, en flocs.

5. Solo amb cor

GABRIEL

Amb estupor veu el prodigi

l’estol feliç dels habitants del cel,

i surt amb esclat de llurs goles

la lloança del Creador,

la lloança del dia segon.

COR

I surt amb esclat de llurs goles

la lloança del Creador,

la lloança del dia segon.

6. Recitatiu

RAFAEL

I Déu digué:

Que les aigües que hi ha sota el cel s’apleguin

en un lloc

i que es faci visible la part seca;

i fou així.

I Déu donà a la part seca el nom de “terra”

i anomenà “mar” les aigües reunides;

i Déu veié que era bo.

7. Ària

RAFAEL

Tot girant en onades escumoses

es mou el mar impetuós.

Turons i penyes emergeixen,

s’alcen els cims de les muntanyes.

Solca la plana, dilatada,

l’ample corrent del riu

fent revolts.

Llisca amb la seva lleu remor

per la vall tranquil·la el clar rierol.

8. Recitatiu

GABRIEL

I Déu digué:

Que la terra produeixi vegetació,

herbes que donin llavors, i arbres fruiters

que donin fruits segons llur gènere,

que tinguin en ells mateixos la sement damunt

la terra;

i fou així.

9. Ària

GABRIEL

I el camp ofereix la verdor fresca

als ulls en delectança.

L’esguard ple d’encís

és exaltat pel suau ornament de les flors.

Aquí hi ha herbes balsàmiques,

allà brosten les que guareixen mals.

La branca es vincla al pes dels fruits daurats;

es corba l’arbreda per formar un fresc redós;

un bosc espès corona l’abrupta muntanya.

10. Recitatiu

URIEL

I les cohorts celestes

anunciaren el dia tercer,

tot lloant Déu i dient:

11. Cor

COR

Polseu les cordes, agafeu la lira!

Que ressoni el vostre cant de lloa!

Exalteu el Senyor, el Déu poderós!

Perquè ha vestit cel i terra

d’un esplendor magnífic!

12. Recitatiu

URIEL

I Déu digué:

Que hi hagi lluminàries al cel per separar el dia

de la nit

i per donar llum a la terra,

i que serveixin per a senyals i estacions

per a dies i anys.

I així mateix féu les estrelles.

13. Recitatiu

URIEL

I puja ara en plena glòria

el sol radiant

com un nuvi en ple èxtasi,

gegant altiu i alegre,

per recórrer el seu curs.

Amb pas lleu i una lluïssor tènue,

s’esmuny la lluna per la nit quieta.

L’espai immens dels cels

és adornat per l’or de les estrelles sense

nombre.

I els fills de Déu

anuncien el quart dia amb cants celestials,

tot proclamant el seu poder així:

14. Tercet i cor

COR

Els cels canten la glòria de Déu

i l’obra de les seves mans

la mostra el firmament.

GABRIEL, URIEL, RAFAEL

El dia ho diu al dia que ve;

la nit que se’n va ho diu

a la nit que segueix:

COR

Els cels conten la glòria de Déu

i l’obra de les seves mans

la mostra el firmament.

GABRIEL, URIEL, RAFAEL

Per l’univers s’estén la paraula,

que en tota oïda ressona

i a cap llengua no és estranya.

COR

Els cels conten la glòria de Déu

i l’obra de les seves mans

la mostra el firmament.

SEGONA PART

15. Recitatiu

GABRIEL

I Déu digué:

Que l’aigua produeixi en abundància

criatures animades, que tinguin vida,

i ocells que puguin volar damunt la terra

pel firmament obert del cel.

16. Ària

GABRIEL

Amb ales vigoroses es llança

l’àguila altiva

i solca els aires en el vol més veloç

cap al sol.

Saluda el matí el cant joiós de l’alosa,

i l’amor amanyaga la tendra parella de coloms.

En cada mata i en cada arbreda

ressona el dolç cant del rossinyol.

El dolor encara no li estrenyia el pit

ni era afinat encara per al plany

el seu cant enciser.

17. Recitatiu

RAFAEL

I els àngels van tocar llurs arpes immortals

i cantaren els prodigis del dia cinquè.

18. Tercet i cor

a) GABRIEL

S’alcen plenes de gràcia,

adornades de jove verdor,

les serralades onejants.

Els brolla de les venes,

en cristall que flueix,

el torrent d’aigua fresca.

URIEL

Plana en cercles joiosos,

tot bressant-se en l’espai

l’estol d’ocells alegres.

L’esclat acolorit de les plomes

en llur voleiar, augmenta

sota la llum daurada del sol.

RAFAEL

Solca lluminós les aigües clares

el peix, i giravolta

en incessant bellugadissa.

De les fondàries més profundes del mar

s’aixeca Leviatan

fins a les ones escumejants.

GABRIEL, URIEL, RAFAEL

Com són, oh Déu, abundants les teves obres!

Qui pot copsar-ne el nombre?

Qui, oh Déu!

Qui pot copsar-ne el nombre?

b) GABRIEL, URIEL, RAFAEL,

COR

És gran el Senyor

en el seu poder

i eterna serà la seva glòria.

19. Recitatiu

RAFAEL

I Déu digué:

Que la terra produeixi

criatures vivents segons llur gènere:

bestiar que camini i que repti i bèsties

de la terra segons llur espècie.

S’obre llavors l’entranya de la terra

i deslliura, seguint el verb de Déu,

criatures de tota mena,

en ple creixent i sense nombre.

Amb rugits de joia s’alça el lleó.

D’un salt es llança enfora el tigre àgil.

Hissa l’embanyada testa el veloç cérvol.

Amb crinera onejant salta i renilla

ple d’impuls i coratge el corser noble.

Sobre les parades verdes ja pastura el bou

dividit en ramades.

Omplen els camps d’herba, com sadollats,

els tendres bens coberts de llana.

Com polseguera s’escampa

en eixams i remolins

la host dels insectes.

En llargues fileres van per terra

les bèsties que repten.

20. Ària

RAFAEL

El cel lluu ara amb tot l’esclat,

i la terra en tota la seva ufanor.

L’aire és ple d’aus lleugeres

i la terra sent el pes del bestiar.

Però no tot era encara acomplert.

A tot el conjunt mancava la criatura

que ha d’agrair l’obra de Déu,

que ha de lloar la bondat del Senyor.

21. Recitatiu

URIEL

I Déu va crear l’home

a la seva imatge,

a la imatge de Déu el creà.

Home i dona, els creà.

L’alè de la vida

va infondre en el seu rostre

i l’home esdevingué una ànima viva.

22. Ària

URIEL

Investit de dignitat i noblesa,

dotat de bellesa, força i coratge,

l’ésser humà s’alça erecte cap al cel,

home i rei de la natura.

El front enaltit i d’ampla corba,

anuncia el sentit pregon de la saviesa

i en l’esguard clar brilla l’esperit,

l’alè i la imatge del Creador.

Contra el seu pit s’estreny, feta

per a ell i formada d’ell mateix,

l’esposa gràcil i agradosa,

que li somriu amb alegre innocència,

imatge encisadora de la primavera

i li és amor, goig i delit.

23. Tercet

GABRIEL, URIEL

A tu, oh Senyor, tot adreça l’esguard,

tot et suplica que li donis aliment.

Quan obres la teva mà se sadollen.

RAFAEL

Quan amagues la teva faç,

tot tremola ple d’astorament.

Si els apartes el teu alè,

cauran desfets en pols.

GABRIEL, URIEL, RAFAEL

Si tornes a infondre’ls el teu hàlit,

tornarà a brollar nova vida.

Rejovenida, la imatge

del món tindrà vigor i encís.

24. Cor

És acabada la gran obra.

Que el nostre cant sigui lloança del Senyor!

Que tot exalci el seu nom,

perquè només Ell és damunt de tot!

Al·leluia! Al·leluia!

TERCERA PART

25. Recitatiu

URIEL

Entre núvols rosats, irromp

desvetllat per dolços sons,

el matí, jove i bell.

Des de la volta del cel

baixa a la terra una harmonia pura.

Mireu la joiosa parella

com camina amb les mans agafades!

De llur esguard surt radiant

el sentiment d’una gratitud fèrvida.

Llur boca cantarà ben aviat amb sons

vigorosos la lloança del Creador.

Que les nostres veus, aleshores,

s’uneixin a llur cant.

26. Duet amb Cor

a) ADAM I EVA

De la teva bondat, oh Déu i Senyor,

són plens el cel i la terra.

El món, tan gran i prodigiós,

és l’obra de les teves mans.

COR

Sigui beneït el poder de Déu,

que la seva lloança soni eternament.

b) ADAM

Amb quina bellesa, tu, el més clar

dels astres anuncies el dia!

Com l’engalanes, oh sol,

ànima i ull de l’Univers!

COR

Que el vostre curs extens proclami

el poder i la glòria de Déu!

EVA

I tu, ornament i consol de les nits,

i tota la munió d’astres radiants,

expandiu la Seva lloança pertot

en el vostre coral.

ADAM

I vosaltres, elements, l’energia dels quals

crea formes noves constantment,

vosaltres, vapors i boires,

que el vent aplega i escampa:

ADAM, EVA, COR

Canteu tots la lloança de Déu, el Senyor,

el poder del qual és gran com el seu nom.

EVA

Oh fonts de dolç murmuri, lloeu-lo!

Oh arbres, abaixeu el ramatge!

Feu olor, plantes, expandiu per a Ell,

oh flors, la vostra aroma!

ADAM

Els qui la ruta mena vers els cims

o us fa arrossegar pels fondals,

els qui talleu l’espai amb el vostre vol

o viviu a les profunditats aquàtiques:

ADAM, EVA, COR

Oh bèsties, lloeu Déu!

Que el lloï tot allò que alena!

ADAM I EVA

Arbreda fosca, muntanya i vall,

testimonis de la nostra gratitud,

ressoneu a tota hora amb l’eco

del nostre cant de lloança.

COR

Glòria a tu, oh Déu, oh Creador, glòria!

Del teu verb es nat el món.

T’adorn cel i terra,

et glorifiquem eternament!

29. Recitatiu

ADAM

Ja hem complert el primer deure,

hem donat gràcies al Creador.

Ara segueix-me, companya de la meva vida.

Et guiaré i cada pas despertarà

una nova benaurança al nostre pit,

i arreu desvetllarà miracles.

Llavors t’adonaràs de quina

felicitat inexpressable

ens ha reservat el Senyor,

el lloaràs per sempre més,

li lliuraràs l’enteniment i el cor.

Vine, segueix-me, et guiaré.

EVA

Oh tu, per qui jo vaig ésser,

refugi meu, el meu escut i el meu tot!

La teva voluntat m’és llei.

Així ho ha disposat el Senyor,

i trobo, en obeir-te,

el goig, la benaurança i la glòria.

30. Duet

ADAM

Tendra esposa, vora teu

les hores passen suaument.

Cada instant és delícia

que cap dolor no torba.

EVA

Espòs estimat, vora teu,

el meu cor vessa de joia.

Et consagro la vida,

el teu amor és el meu premi.

ADAM

Com reanima el rou de l’alba!

EVA

Com reconforta la frescor del vespre!

ADAM

Que refrescant és el suc de la fruita rodona.

EVA

Que encisador el dolç perfum de les flors!

ADAM I EVA

Però sense tu, què seria per a mi…

ADAM

el rou de l’alba,

EVA

la brisa del vespre,

ADAM

el suc de la fruita,

EVA

el perfum de les flors?

EVA I ADAM

Amb tu s’eleva tota joia,

amb tu en frueixo doblement,

amb tu la vida és benaurança;

a tu del tot la consagro!

27. Recitatiu

URIEL

De la teva bondat, oh Déu i Senyor,

feliç per sempre més,

si un fals deliri no us indueix

a desitjar més que no teniu

ni a saber més que no us cal!

28. Cor final amb solistes

Canteu al Senyor totes les veus!

Agraïu-li les seves obres!

Que ressonin cants de lloa

emulant-se per honorar-lo!

Sigui eterna la glòria del Senyor!

Amén! Amén!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.